Carraixet
És un grup de folk que va nàixer a finals de 1971 fruit d'una rondalla de Tavernes Blanques (l'Horta
Nord, País Valencià). Des d'aquest moment se succeïren les
actuacions arreu del País Valencià, la majoria d'elles sense permís del Govern Franquista.
És un grup amb molts anys de trajectòria i
molt poc resó mediàtic.
Alguns membres passen a formar part del
grup dels Pavesos. Altres formarien un grup de teatre i altres es dedicarien a
l'activisme polític.
Carraixet va prendre importància al moviment
musical de la Nova Cançó de manera paulatina. La implicació del grup en els
canvis socials i polítics que esdevenen a partir de la segona meitat de la dècada
dels 70 del segle
XX amb la recuperació cultural i lingüística al País Valencià formaria part
de la personalitat de Carraixet. Tant és així que foren víctimes de la
violència política que en aquells moments es visqueren amb l'atentat frustrat
de l'extrema dreta que col·locaren artefactes explosius als baixos de la
furgona del grup.
Els Pavesos
Els Pavesos va ser un grup de música popular nascut a València a principi dels anys
70 en la Falla Corretgeria - Bany dels Pavesos, quan un grup de fallers encapçalat
per Joan
Monleón començà ha oferir
representacions i cantar cançons populars als seus companys, fins que a poc a
poc anaren actuant en unes altres falles i es professionalitzaren, oferint una
curta però interessant discografia.
El grup es movia al
voltant de la personalitat de Joan Monleón i basava el seu repertori
en la descontextualització del folklore valencià.
Aconsegueixen un contacte molt directe amb el públic. Al 1977 roden la pel·lícula
"Pavesos". En 1982 es produeix la seua dissolució continuant Joan
Monleón dins del món del cinema, ràdio, música i televisió.
Lluís El Sifoner
De menut treballava de sifoner: "Xiques, El
Sifoner!!" De jove crea el grup de folk "Vrit i cant" que interpreta peces de
tradició oral. Se'n
va a Madrid a fer Batxillerat. Al tornar s'incorpora a la Nova Cançó. En 1975
guanya el Concurs de la cançó de Xàtiva. A
partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren arreu del País Valencià.
Musicalment
té un discurs fresc i descart que el fa connectar amb el poble. Personatge polifacètic
amb un extens currículum, també
s'ha dedicat -entre altres coses- a la confecció de guions per a televisió i
cinema, a la docència (tasca que desenvolupa en l'actualitat).
Sempre ha estat implicat
en debats sobre la llengua que li ha causat estar vetat en molts pobles i molts
enfrontaments amb institucions.
Joan Amèric
Joan Amèric (Alzira, 1964), cantautor que s'inscriu en la darrera fornada de veus
de la cançó. Mai ha aconseguit trobar un
públic majoritari.
L'obra
de Joan Amèric destaca pel protagonisme de la veu en les cançons, una veu
suggestiva que alguns han qualificat de sensual, per la diversitat d'estils
musicals en què es mou i per la força lírica dels seus textos, de temàtica
amorosa i compromesa.
Començà la seva trajectòria en solitari als anys 80 amb diverses actuacions
pel País Valencià.
Moltes influències de Lluis Llach
Molt més reconegut en Catalunya que al País Valencià. Entre 1995 i 20014 no
va actuar al país Valencià. El Videoclip
"La lluna i el peixos" premiat per
MTV com el millor video en llengua no anglesa mai ha estat emés per C9.
Juli Bustamante
Juli Balanzá, Bustamante, o Julio Bustamante (València, 1951) és un cantautor valencià, músic escriptor i dibuixant. Va ser pioner -junt amb Pep Laguarda i Remigi Palmero- de l'anomenat rock mediterrani a finals dels 1970. Actualment continua la seva carrera en solitari.
El 1981 apareix «Cambrers», un disc esplèndid signat com Bustamante, nom artístic que va mantenir fins que l'aparició de David Bustamante el va obligar a afegir-hi Julio o Juli.
Remigi Palmero
És un cantant i guitarrista valencià, pioner -junt amb Pep Laguarda i Juli Bustamante de l'anomenat rock mediterrani durant els anys de la Transició; actualment fa carrera en solitari com a «transautor».
A més de la plena dedicació a la música, Palmero també treballa en el camp de la creació gràfica i és mestre de ioga des del 91, en el qual arribà a fundar una associació anomenada Turya-València junt amb la seua companya, Carmen Gandia.
Vinculat des de ben xicotet a l'ambient artístic i musical per circumstàncies familiars, als catorze anys va debutar amb els Brots, una orquestra local; més avant formaria part de conjunts com els Ribersons, Els Cinc Xics o Els Pavesos i acompanyaria a solistes com Eduard Bort o Juli Bustamante, amb el qual acabaria co-liderant el grup In Fraganti.
L'alcudià Òscar Briz (seguidor, admirador i, finalment, col·laborador de Palmero) li va dedicar la primera cançó del seu segon disc en valencià, PurDesig: una rumba titulada Remigi.
