APARELLS DE GRABACIÓ I REPRODUCCIÓ

                                                               FONÒGRAF

 Thomas Allva Edison va ser l'inventor del fonògraf per renegistrar i reproduir el so, el 21 de novembre de 1877.  Els primers models d'Edison enregistraven el so en cilindres fonogràfics fent servir el moviment vertical d'una agulla.  Els primers models d'Edison enregistraven el so en cilindres fonogràfics fent servir el moviment vertical d'una agulla. 

GRAMÒFON

  Va ser patentat en 1888 per Emile Berliner. Va ser el primer sistema de gravació i reproducció de so que va utilitzar un disc pla, a diferència del fonògraf que gravava sobre cilindre. També va ser el dispositiu més comú per reproduir so gravat des de la dècada 1890 fins a finals de la dècada de 1980. Consta d'un plat giratori, un braç, una agulla o pua i un amplificador.  Un motor elèctric o de corda fa girar el plat a una velocitat constant. El gramòfon utilitza un sistema de grabació mecànica analògica en el qual les ones sonores són transformades en vibracions mecàniques, que fan moure una pua que traça solcs que conformen una espiral, sobre la superfície d'un disc metàl·lic, que ha estat tractat químicament.

DISC DE VINIL

És un suport d'enregistrament de so analògic que consisteix en un disc pla amb un solc modulat gravat en forma d'espiral que comença prop de la perifèria i acaba prop del centre del disc. Té un forat circular al seu centre, de diàmetre variable segons el format del disc. Els discos van ser la tecnologia principal de reproducció de música, la major part del segle XX. És un del formats d'àudio més utilitzat pels disjoqueis gràcies a la seva gran qualitat de so respecte noves tecnologies que surten a la venda i s'imposen en el mercat com son els CD's.

CINTA DE CASSET

És un suport d'emmagatzematge de dades magnètic i analògic. És a dir, és un tipus de cinta magnètica utilizada per a l'enregistrament i reproducció del so. pensam que la casset és un suport analògic. Això no obstant, també es desenvoluparen formats de casset digital: DAT i DCC.

Per extensió, també s'anomena casset al magnetòfon o reproductor de cassets, o radiocasset, si també inclou un aparell de ràdio.

COMPACT DISC

També anomenat CD és un disc òtic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades. Va ser originàriament creat per a emmagatzemar àudio, però posteriorment va ser usat per a emmagatzemar dades (CD-ROM). El disc compacte va ser desenvolupat per Sony i Philips el 1980. El 1982 es va iniciar la seva producció en massa i va anar desplaçant progressivament el disc de vinil com a suport d'àudio. L'aparició de les gravadores de CD el va convertir en una eina d'allò més útil en el món de la informàtica per a fer còpies de seguretat i per a transportar arxius. Els CD's utilitzen un làser per a llegir/escriure les dades a la superfície d'alumini.